L'any 2017 pensava que era la pitjor època de la meva vida, en teoria ho havia perdut tot, el món es va enfonsar al meu voltant... però ara veig que les coses sempre poden empitjorar (i també millorar) i jo ara necessito parlar amb tu i saber que estàs bé. Em consta que estàs molt ben cuidada i que has passat molts dies adormida, que han hagut de posar-te molta medicació per controlar-ho tot, la febre, la tensió, la pneumònia, els "bitxos"...i ara sabem que tot això està a lloc, imagino que inestable pel que suposa estar en una UCI, però tenim la certesa que utilitzen tots els recursos que tenen i els que no perquè et recuperis.
Jo entenc que és lent, en sóc conscient, però no havia passat mai tant de temps sense parlar amb tu i ho trobo a faltar, molt. Tot i així esperaré tot el que faci falta perquè et recuperis ben bé, però m'agradaria veure't, encara que estiguis despentinada o sense maquillar, jo tampoc em pentinaré i fa dies que no em maquillo, no ho trobo rellevant (al menys jo em vesteixo, hi ha gent que va en pijama tot el dia)
Avui et volia demanar que facis un nou esforç, què necessites? faré tot el que pugui i em deixin, no es pot anar a veure a ningú, demà demanaré si es pot fer, si et puc veure d'alguna manera, no sé, és que de debò m'agradaria molt, pagaria el que fos 😷
Portes molts dies, serà feixuc, però sé que tu pots, tens una força que jo no he tingut ni tindré mai. T'estimo molt i cada dia penso en tu, estic amb tu, no puc agafar-te la mà presencialment però sempre imagino com ho faig, com estic aquí amb tu i em quedo adormida al teu costat.
💙💚💛💜💗💖💓💞