Mira que avui m'he llevat mitjanament d'hora però noia, ara no puc dormir... i això que estic molt alleugerida de saber que ja respires per tu mateixa i que no tens febre i que només estàs en observació per una mica de desorientació, en definitiva, que he pensat que escriuré una mica i així t'explico les coses que han anat passant, res interessant perquè portem tancats a casa més d'un mes però igualment et faré cinc cèntims.
Encàrrecs: pocs i malament
Resulta que faig algunes coses per la tieta, la mama i el papa però em deixo coses, intento coordinar-me però no ho acabo d'aconseguir. El que més protesta és el papa, com et pots imaginar, però tampoc gran cosa, pobre home.
He anat a buscar-li coses a la farmàcia i al panaderia (capritxets) a la tieta, que després em regala vi, escopinyes, músclos, tonyina (crec que tinc llaunes per passar un altre confinament) però un dia li vaig dir que li portaria un sabó d'aloe vera i me'l vaig deixar 😕 i no va dir res la pobre.
A la mama no li porto gran cosa, piles i poc més que demana si gosa, ara vol que li tregui diners però ella s'espabila per per fer comandes per telèfon i després me les dona a mi, i cuina per mi i pel papa (ara ja tinc el congelador ple 😁)
El papa vol fruita i gelats (fantàstics per la diabetis) i li porto el que fa la mama, però també li vaig dir que li compraria vinagre i me'l vaig deixar... els gelats eren del Consum i resulta que no li agraden, prefereix els del Mercadona (però al Mercadona jo no hi vull anar, he d'agafar amb cotxe i l'ambient no està per mobilitats... ni per triar)
Com que no pot anar al Lleida (està tot tancat) vàrem buscar un lloc per demanar menjar preparat i, al Llobet, fan 7 menús per 40€ i te'ls porten a casa, són dos plats, tampoc et pensis, però la veritat és que fan molt bona pinta... i resulta que al senyor li van fer mal quatre dels cinc plats que va menjar (diarrea diu, però només va anar una vegada així en plan "apreton"), que no va anar a més però ja no va voler la resta, total, que tinc més menjar a la nevera (els que no estan caducats) i al congelador, per si no en tenia prou 😱.
I això és el més interessant que ha passat aquests dies.
Videotrucades
Ara ens veiem tots per vídeotrucada, amb els de casa teva, amb la tieta, la Carme, la mama, la Montse, la Mercè, la Ramona, la Susana (que també ho ha enganxat però lleu), la Mònica, les Pilars, la Núria... és l'única manera de veure'ns; jo crec que fliparàs una mica però ja t'hi acostumaràs, nosaltres ja ens hi hem fet, només parlem del que farem quan puguem sortir (però tots estarem cagadets i n'hi ha per dies)
Em truca molta gent demanant per tu, ja t'ho explicaré amb detall quan parlem que és molt llarg. Fins i tot no diries mai qui m'ha trucat avui (pista: fa més de dos anys que no el sento ni el veig, ni ganes...doncs si, aquest), la seva germana em va demanar com estàvem tots i vem estar parlant, ella sembla que li ha dit a ell i posteriorment ha cregut oportú trucar-me, tampoc ha sigut una conversa massa llarga, ell no sabia ben bé què dir i jo tampoc, però no l'he engegat, una de les coses que he entès i après és que no val la pena.
Música
Després que ens diguessin que ja no tenies febre i anaves endavant, em va venir a la ment com seria una cançó que expressés el que sentia i he triat aquesta (si! et poso un vídeo), no és que l'entengui massa, però la tonada per mi ja ho diu tot: gaudeix-lo, és un gran músic, sensible (i és agradable de veure, ja m'entens 😉)
Lo del Dragon Khan és pels alts i baixos, especialment aquests darrers dies que anaves millorant però ara si, ara no tant...
Ara ja se'm tanquen els ulls. T'estimo molt bonica, tinc tantes ganes de veure't!! 💖