Dissabte va fer un mes que vas entrar a la UCI a Bellvitge i, era el dia 18 de març i va ser l'últim dia que vaig rebre un whatsapp teu, suposo que amb les poques forces que et quedaven, encara vas tenir-ne per enviar-me un missatge dient que no podies contestar... no puc imaginar lo forta que ets, jo no tindria ni una desena part del valor que tens.
Divendres va fer cinc setmanes que estem confinats (els docents i canalla/canalles) i és un pal de tres parells de c... però el més exasperant ha estat no poder parlar amb tu, no poder veure't, ningú, només els metges i sanitaris, només sabíem de tu un cop al dia (com ara, però més desesperant, amb notícies desconcertants i poc encoratjadores 😟)
Diumenge va fer sis setmanes que no ens veiem, el dia 8 de març vem dinar junts però després ja només vem parlar per whatsapp fins el dia 18... això més o menys ja ho saps (i a sobre ja t'ho he explicat... sóc una mica pesadeta, ho sé...)
També diumenge ens van dir que igual podríem veure't, però de moment no... avui tampoc ha pogut ser, van molt de bòlit suposo, ja veuràs que "s'ha liao parda" així que hauré d'esperar a veure si demà, cada dia estic pendent del whatsapp, he posat so als avisos, cosa que no havia fet MAI (i és una mica empipador perquè la majoria de vegades no són notícies teves i podria esperar... però m'és igual, és un mal menor 😁)
Hi ha moltes amigues i gent que em demana constantment per tu, o de tant en tant per no fer-se pesats/des però a mi no m'importa, jo responc perquè sé que estan amoïnats/des per tu i per tot el que està passant.
Quan ja t'hagi pogut veure no pateixis, seguiré escrivint (però ho hauràs de llegir per ordre 😉, si no no entendràs res 😉)
Com per acabar, a que no saps què? siiii, un vídeo (m'ha agradat, vet-ho aquí 😆) i espero que t'agradi. T'estimo moltíssim i tinc moltes, moltíssimes ganes de veure't, em fa moltíssima il·lusió!!!
💙💚💛💜💓