Hola guapíssima, ara ja està, estàs millor, a més de veure't ara ja pots parlar, fluixet, però pots parlar 👍 és increïble, estàs anant molt més que bé, ets una campiona i molt més! 💪
Ja no te sentit aquest bloc, diari o el que sigui això... una manera de parlar amb tu quan no podia... ara ja puc, podem parlar tots, ens veiem per videotrucada (sort en tenim de les noves tecnologies!) i és molt millor, per suposat!
Aquesta és l'última entrada, si em fas cas ho llegiràs per ordre (però això ja és cosa teva) si et ve de gust, clar... ara per ara segurament no és el moment, quan estiguis a casa, quan estiguem tots junts de nou, ja t'ho ensenyaré per si ho vols veure (i sino, no passa res, això era més per mi que per tu, que era per tu però també molt per mi 👭
Ara tot està bé, la nostra vida torna a la normalitat dins l'anormalitat.
I ja acabo, et poso un vídeo per variar 😉, no sabia quin posar-te però, ara, se m'acut que n'hi havia una cançó que em rondava pel cap feia dies, no sé si vol dir res, és una mica metafòrica, pots interpretar-la com vulguis, és una de les coses que m'agraden de les lletres 💜
Espero que t'agradi bonica, t'estimo i t'estimaré sempre, 💗
Ahir va ser Sant Jordi, ni roses, ni llibres ni res... nomes el més gran regal, el teu missatge de whatsapp, l'alegria que vaig sentir és indescriptible, no sé ni com expressar-ho, no hi ha ni emoticones, ni gifs ni res que pugui transmetre-ho!
Sort que el teu fill et va portar el carregador del mòbil, no el van deixar entrar a veure't però si que has pogut carregar el mòbil i això és el que sempre li agraïré a ell, està convençut que és immune però jo no ho tinc tan clar...
Avui m'has tornat a enviar un missatge, i també t'he vist per videotrucada, t'he vist una mica trista, nosaltres estem més que contents, ets una valenta, ets una crack, ets la millor de les millors i no em cansaré de dir-ho, ara més que mai lluita, ànims, endavant!
Aquest any no hi ha roses ni llibres per Sant Jordi, però per mi la millor rosa, el millor llibre és que estiguis amb mi guapíssima, ets un sol i podrem celebrar la diada al juliol, cap problema, Sant Joan i Sant Jordi alhora, amb calma i tranquilitat, el que faci falta.
Com no podia ser d'una altra manera, t'envio una rosa per tu, virtual, però molt bonica... i un dibuix que fa dies que tinc a casa i que representa tot el que sento.
Ja fa tres dies que ens diuen que igual et podem veure amb el mòbil... però no tenen temps, normal, el sistema sanitari està col·lapsat amb la pandèmia i la resta (que ja anava fent...) total, que de moment res... esperar i esperar...
M'he apuntat a cursos gratuits on-line interessants... em va bé perquè així tinc alguna cosa a fer que m'obliga... que si, auto-obligar-se es pot fer, ningú millor que tu per saber-ho, ets una campiona i lo siguiente i lo siguiente... i jo intentaré imitar-te, ets una crack!
Dissabte va fer un mes que vas entrar a la UCI a Bellvitge i, era el dia 18 de març i va ser l'últim dia que vaig rebre un whatsapp teu, suposo que amb les poques forces que et quedaven, encara vas tenir-ne per enviar-me un missatge dient que no podies contestar... no puc imaginar lo forta que ets, jo no tindria ni una desena part del valor que tens.
Divendres va fer cinc setmanes que estem confinats (els docents i canalla/canalles) i és un pal de tres parells de c... però el més exasperant ha estat no poder parlar amb tu, no poder veure't, ningú, només els metges i sanitaris, només sabíem de tu un cop al dia (com ara, però més desesperant, amb notícies desconcertants i poc encoratjadores 😟)
Diumenge va fer sis setmanes que no ens veiem, el dia 8 de març vem dinar junts però després ja només vem parlar per whatsapp fins el dia 18... això més o menys ja ho saps (i a sobre ja t'ho he explicat... sóc una mica pesadeta, ho sé...)
També diumenge ens van dir que igual podríem veure't, però de moment no... avui tampoc ha pogut ser, van molt de bòlit suposo, ja veuràs que "s'ha liao parda" així que hauré d'esperar a veure si demà, cada dia estic pendent del whatsapp, he posat so als avisos, cosa que no havia fet MAI (i és una mica empipador perquè la majoria de vegades no són notícies teves i podria esperar... però m'és igual, és un mal menor 😁)
Hi ha moltes amigues i gent que em demana constantment per tu, o de tant en tant per no fer-se pesats/des però a mi no m'importa, jo responc perquè sé que estan amoïnats/des per tu i per tot el que està passant.
Quan ja t'hagi pogut veure no pateixis, seguiré escrivint (però ho hauràs de llegir per ordre 😉, si no no entendràs res 😉)
Com per acabar, a que no saps què? siiii, un vídeo (m'ha agradat, vet-ho aquí 😆) i espero que t'agradi. T'estimo moltíssim i tinc moltes, moltíssimes ganes de veure't, em fa moltíssima il·lusió!!!
És meravellós, no sé ni com expressar el que sento... Has començat a menjar coses toves, tot està controlat, aviat estaràs a planta (o això diuen... aviat tampoc se sap què vol dir ben bé...) i tinc moltíssimes ganes de veure't perquè així sabré com estàs i sabràs tu com estem tots, que bé, no t'amoïnis, només preocupats per tu, quan estiguis amb nosaltres estarem millor que bé 💗💜
Ja sé que no escric gaire, però és que tinc moltes ganes de parlar amb tu directament, encara que no em puguis dir res (verbalment) per la traqueo (amb això tranquila que tampoc hem d'anar a cantar ópera 😄) però si pots veure els "xists" i bromes vàries, riure i animar-te i que et facis "encara més" forta, perquè ets la canya, algú ha dit "Núria for president!" (es diu el pecat però no el pecador 😆) i jo ho votaré, "yes, we can!"
Tu ara recupera't, nosaltres estarem aquí per ajudar-te en el que necessitis, de debó... mai podré agraïr-te tot el que has fet, com has lluitat i com has estat amb nosaltres, amb mi... creu-me que no hauria pogur seguir sense tu, no hauria tingut forces, no saps com et trobo a faltar, encara que sigui per whatsapp, o per mail...
Avui no sé què posar-te... no ho sabia, però ara m'ha vingut a la memòria aquell diumenge o dissabte que vem anar a esquiar amb uns suecs? (eren estrangers alts i rossos però la nacionalitat no la recordo bé...) que vem conèixer al Sielu i després ens vem perdre perquè ells en sabien molt (esquiar) i nosaltres anar fent... temps memorables... teníem una cinta (de casette!) dels Gabinete Caligari, ho recordes? "Voy camino Soria..." genials... et poso un video (siiiii)
Ànims carinyet, aviat et veurem!!! t'estimo moltíssim!!! Ja falta poc!! 💙💚💛💜💓
L'any 2017 pensava que era la pitjor època de la meva vida, en teoria ho havia perdut tot, el món es va enfonsar al meu voltant... però ara veig que les coses sempre poden empitjorar (i també millorar) i jo ara necessito parlar amb tu i saber que estàs bé. Em consta que estàs molt ben cuidada i que has passat molts dies adormida, que han hagut de posar-te molta medicació per controlar-ho tot, la febre, la tensió, la pneumònia, els "bitxos"...i ara sabem que tot això està a lloc, imagino que inestable pel que suposa estar en una UCI, però tenim la certesa que utilitzen tots els recursos que tenen i els que no perquè et recuperis.
Jo entenc que és lent, en sóc conscient, però no havia passat mai tant de temps sense parlar amb tu i ho trobo a faltar, molt. Tot i així esperaré tot el que faci falta perquè et recuperis ben bé, però m'agradaria veure't, encara que estiguis despentinada o sense maquillar, jo tampoc em pentinaré i fa dies que no em maquillo, no ho trobo rellevant (al menys jo em vesteixo, hi ha gent que va en pijama tot el dia)
Avui et volia demanar que facis un nou esforç, què necessites? faré tot el que pugui i em deixin, no es pot anar a veure a ningú, demà demanaré si es pot fer, si et puc veure d'alguna manera, no sé, és que de debò m'agradaria molt, pagaria el que fos 😷
Portes molts dies, serà feixuc, però sé que tu pots, tens una força que jo no he tingut ni tindré mai. T'estimo molt i cada dia penso en tu, estic amb tu, no puc agafar-te la mà presencialment però sempre imagino com ho faig, com estic aquí amb tu i em quedo adormida al teu costat.
Plou, fa la xim-xim (recordes el Vilalta a l'insti? un bon home i professor, i feia molt riure!) ha fet mal temps tot el dia... aquesta setmana santa la climatolofia s'ha capgirat pel que solia ser habitual altres anys (per tocar la pera, suposo): durant les vacances (fictícies) ha fet un sol esplèndid, i avui, dia de la mona i de tornada a casa (també fictícia) ha començat a ennuvolar-se i a ploure, poc, com a mi m'agrada, una pluja delicada, de la que encisa escoltar. Tant s'hi val, a la gent més o menys normal no ens ha importat massa, només podem sortir a comprar, treure diners, portar coses a la gent de risc i poca cosa més (bé, demà els que treballen hi hauran d'anar, excepte botigues, formació i escoles (la nena) i grans celebracions.
El teu fill (en broma) m'ha retret que no li portés la mona, ho volia fer (fer-li portar) però vaig pensar que igual no li feia gaire gràcia, així que millor la posposem pel juny que sembla ser que és la segona pasqua i els pastissers han decidit que en vendran en aquelles dates (avui també, però només es podia fer portar, els padrins no podien anar a visitar als fillols...és el que hi ha...)
Trobo que avui m'ha agradat que plogui, sembla que netegi l'ambient, no sé... encara estem pendents que acabis de fer el saltiró i puguis estar tranquila a planta, estable, avorrida si cal (que si tens el mòbil ja et dic jo que no passarà 😉, ara que, igual necessitaràs les ulleres 😂)
Avui també hem parlat amb els de casa teva, el teu fill està una mica enrabiat amb l'avi, que ja saps que és tossut i un xic (irònic mode on) egoïsta: l'ha trucat i s'ha començat a queixar que a veure què havia de menjar... jo el truco cada dia demanant-li què vol, li porto coses, no li agraden, o li senten malament (entre tu i jo, m'he menjat avui un dels plats que no estava caducat, lluç a la catalana, i estava deliciós i no tinc cap mena d'efecte secundari -igual demà un quilo més però ja està...-). Al final hem quedat que li donaré els diners i que ell vagi a comprar, igualment surt, rondina de tot el que fem per ell, pretén que li comprem els capricis que vol i on ell vol, critica que no fem el que necessita (perdona?) i surt quan li dona la gana... al menys així tindrà raó, vès què hi farem.
Et deixo un vídeo (siiii) que m'ha agradat molt, la gent ara es dedica a intentar aprendre a tocar el piano, o el violí o la guitarra (qui no te feina el gat pentina) però la veritat és que he al·lucinat molt amb aquest (visualment també) i és de Beethoven, un autèntic geni. Sé que la música clàssica no és sant de la teva devoció però dona-li una oportunitat.
Tinc moltes ganes de veure't i que estiguis amb nosaltres, encara que sigui per vídeotrucatda de whatsapp, zoom, skype, hangouts o el que vulguis i et vagi millor.
Molts petons, "axuxons" i abraçades i més, de tots els que t'estimem, ja falta poc! ànims preciosa, t'estimem més que molt 💖💗💓💟
Mira que avui m'he llevat mitjanament d'hora però noia, ara no puc dormir... i això que estic molt alleugerida de saber que ja respires per tu mateixa i que no tens febre i que només estàs en observació per una mica de desorientació, en definitiva, que he pensat que escriuré una mica i així t'explico les coses que han anat passant, res interessant perquè portem tancats a casa més d'un mes però igualment et faré cinc cèntims.
Encàrrecs: pocs i malament
Resulta que faig algunes coses per la tieta, la mama i el papa però em deixo coses, intento coordinar-me però no ho acabo d'aconseguir. El que més protesta és el papa, com et pots imaginar, però tampoc gran cosa, pobre home.
He anat a buscar-li coses a la farmàcia i al panaderia (capritxets) a la tieta, que després em regala vi, escopinyes, músclos, tonyina (crec que tinc llaunes per passar un altre confinament) però un dia li vaig dir que li portaria un sabó d'aloe vera i me'l vaig deixar 😕 i no va dir res la pobre.
A la mama no li porto gran cosa, piles i poc més que demana si gosa, ara vol que li tregui diners però ella s'espabila per per fer comandes per telèfon i després me les dona a mi, i cuina per mi i pel papa (ara ja tinc el congelador ple 😁)
El papa vol fruita i gelats (fantàstics per la diabetis) i li porto el que fa la mama, però també li vaig dir que li compraria vinagre i me'l vaig deixar... els gelats eren del Consum i resulta que no li agraden, prefereix els del Mercadona (però al Mercadona jo no hi vull anar, he d'agafar amb cotxe i l'ambient no està per mobilitats... ni per triar)
Com que no pot anar al Lleida (està tot tancat) vàrem buscar un lloc per demanar menjar preparat i, al Llobet, fan 7 menús per 40€ i te'ls porten a casa, són dos plats, tampoc et pensis, però la veritat és que fan molt bona pinta... i resulta que al senyor li van fer mal quatre dels cinc plats que va menjar (diarrea diu, però només va anar una vegada així en plan "apreton"), que no va anar a més però ja no va voler la resta, total, que tinc més menjar a la nevera (els que no estan caducats) i al congelador, per si no en tenia prou 😱.
I això és el més interessant que ha passat aquests dies.
Videotrucades
Ara ens veiem tots per vídeotrucada, amb els de casa teva, amb la tieta, la Carme, la mama, la Montse, la Mercè, la Ramona, la Susana (que també ho ha enganxat però lleu), la Mònica, les Pilars, la Núria... és l'única manera de veure'ns; jo crec que fliparàs una mica però ja t'hi acostumaràs, nosaltres ja ens hi hem fet, només parlem del que farem quan puguem sortir (però tots estarem cagadets i n'hi ha per dies)
Em truca molta gent demanant per tu, ja t'ho explicaré amb detall quan parlem que és molt llarg. Fins i tot no diries mai qui m'ha trucat avui (pista: fa més de dos anys que no el sento ni el veig, ni ganes...doncs si, aquest), la seva germana em va demanar com estàvem tots i vem estar parlant, ella sembla que li ha dit a ell i posteriorment ha cregut oportú trucar-me, tampoc ha sigut una conversa massa llarga, ell no sabia ben bé què dir i jo tampoc, però no l'he engegat, una de les coses que he entès i après és que no val la pena.
Música
Després que ens diguessin que ja no tenies febre i anaves endavant, em va venir a la ment com seria una cançó que expressés el que sentia i he triat aquesta (si! et poso un vídeo), no és que l'entengui massa, però la tonada per mi ja ho diu tot: gaudeix-lo, és un gran músic, sensible (i és agradable de veure, ja m'entens 😉)
Lo del Dragon Khan és pels alts i baixos, especialment aquests darrers dies que anaves millorant però ara si, ara no tant...
Ara ja se'm tanquen els ulls. T'estimo molt bonica, tinc tantes ganes de veure't!! 💖
Ahir els metges van dir que ja havien parlat amb tu i que responies, que estàs molt millor, els pulmons força bé, poca febre... no saps quin descans quan ho vaig sentir... fins aquest moment semblava un lleó (lleona) engabiat (da): amunt, avall, ara faig això, ara allò, deixo una cosa a mitges, en començo una altra... en fi, ara estic esbombant la bona notícia per tot arreu (espero que no et sàpiga greu 😜 i és que estic més que contenta (no sé descriure aquesta sensació..)
Whatsapps
Tindràs feina amb els whatsapps, ja t'ho dic ara (em sembla que ja t'ho havia dit), molta gent t'escriu, totes les teves companyes de feina em demanen per tu, bé, tothom em demana per tu. Quan ja estiguis més desperta estaràs uns dies llegint i contestant (si pots) i segur que el temps que passis a l'hospital no t'avorriràs gens. El que veuràs és que en el temps que has estat aquí tot ha canviat moltíssim, ara tots anem amb mascareta i guants i ho desinfectem tot. Les mascaretes, guants i l'hidro-alcohol desinfectant és ara el nou or, esperem que aturin tot això...
Hi ha un munt de desinformació, teories conspiranòiques, vídeos falsos de tot tipus.. també et pots entretenir amb això. Si algun dia et costa dormir podràs veure les rodes de premsa dels polítics i et quedaràs clapada en dos segons, com sempre només fan que parlar per no dir res... i això els del govern, imagina't els de l'oposició com els de VOX o PP... fliparàs.
Dieta informativa
Quan ja t'hagis posat al dia, deixa d'escoltar-los perquè són una mica pesadets amb el monotema, que s'entén, però després d'un mes t'afartes una mica, francament, jo només m'informo no sigui que un dia, al sortir al carrer, em trobi a l'exèrcit disparant a qui trenqui el confinament (encara que sembli mentida, a Filipines es veu que el president d'allà ho ha ordenat 😱)
Guapissima, tinc ganes que aviat puguem al menys parlar, ja suposo que per veure'ns en directe serà força temps, així que només sentir la teva veu i veure't somriure, per mi ja serà un altre gran pas. T'estimo moltíssim 💓💗💙💚💛💜
Molt bé! Avui ens han donat molt
bones notícies! ja comences a vèncer al maleït bitxo, ja no tens gaire febre,
t'han fet una traqueotomia temporal perquè vagis més ràpid a recuperar-te. Tots t'enviem
energia, ànims i molt carinyo, sabem que ets forta i te'n sortiràs; quan ens diuen que has
avançat, encara que sigui una miqueta, ens animem, tot i que alguns dels metges/metgesses
no és que siguin l'alegria de la huerta...i teníem el cor encongit... però s’entén perquè ells no
poden donar esperances en una UCI (o això diuen) ja que podria passar qualsevol
cosa i després els familiars no ho entenen (he parlat amb l'Anna i amb la
Montse i amb molta gent que hi entén...i que t'estima moltíssim)
En fi, avui et vull posar unes imatges (ja saps que jo vaig
practicant 😊) que em sembla que t'agradaran (o igual no, no sé, a mi m'agraden, ja ho parlarem...)
T'estimo reina, ja està més a prop el dia que podrem parlar 💗
Lluita va, estem al teu costat... va vinga que falta poc, estàs ja a un passet d'estar amb nosaltres i et necessitem aquí, et trobem molt a faltar.
Si t'has de prendre uns dies per anar fent no és problema, el que necessitis, però després hem de trobar-nos com sempre o com mai... perquè mai més serà el mateix després de tot això, però serà per bé, segur!
Va reina, torna amb mi, amb nosaltres, estem patint molt, moltíssim... lluita tant com puguis i pensa sempre que estem amb tu, al teu costat, que t'estimem més que molt i que quan estiguem tots junts serà una passada (i aprendrem coses, que també va bé)
Penjaré un altre video (ara que ja en sé) de la cançó Resistiré (del Duo Dinámico) però cantat per gent que segur que t'agradarà quan ho sentis (la versió actual és guai, l'altra també, però segur que veuràs perquè et dic que t'agradarà: la Rosana, el David Summers... i molta més gent (que canta genial) però aquests em fan recordar coses amb tu: com ens agrada la Rosana, quan vàrem anar a un concert dels Hombres G al Menfis: "buenas noches Terrassa!" a quadres ens vem quedar... Manresa!!!!) i tantes altres coses que hem viscut juntes i més que vull viure, val?
Ànims, envia'ns ànims a tots, nosaltres t'enviem tot el que podem, l'energia que tenim i més... o això m'agradaria pensar.
T'estimo moltíssim i necessito parlar amb tu, va vinga, et vull veure!
Millor dit, les nits del lloro, ja saps què vol dir, no? total, que abans d'ahir no podia dormir i vaig decidir estar tota la nit desperta amb l'absurda idea de que la nit següent dormiria tota la nit... doncs no, tenia son i vaig anar al llit a les 22:00 però la senyora (jo) a la 1:30 es va despertar i després no podia dormir... al final em vaig aixecar a les 6:00; per suposat, a la tarda ja estava grogui i vaig tenir la genial idea d'estirar-me una estona... que al final van ser tres hores! en definitiva, un desastre, que avui he tornat a llevar-me a les 11:00, així doncs, ja em pots fotre la bronca perquè ja fa un mes que faig una mica el mandra (i no cansa, tu)
Què? ha quedat bé el Buda, eh? vaja, a mi m'agrada, no? això si que ho faig, ruqueries, i mirar bajanades al mòbil... en fi, crec que la majoria de la gent ho fa ara... avui a veure si avui em poso a ballar, he tingut una idea i igual la poso en marxa: resulta que he trobat un vídeo on ensenya la coreografia del Travolta a Saturday nigth fever, suposo que la devies veure (la peli), si no, segur que recordes el trosset de la disco on fan el ball de la cançó dels Bee GeesNigth Fever. Te'l penjo aquí (així practico més coses del blogger, la qüestió és fer el ruc 😎)
Avui també tenim millors notícies teves però, la veritat és que és una mica muntanya russa tot plegat... et trobo molt a faltar, tinc ganes de començar a donar-te la tabarra amb els memes i bajanades vàries que envien i fer el tafaner amb tu (m'estic tornant una mica maruja 😏)
T'estimo bonica, molta força (jo intento enviar-te'n i em consta que tothom ho fa 💓)
Ahir i abans d'ahir no vaig poder escriure perquè em passo el dia al telèfon (amb les amigues que no tens 😀) i ja et dic ara que tenim un munt de sopars, dinars i festes vàries pendents, hauràs de fer hores extres al gimnàs per estar a punt pel munt de feina que s'acumula!
Avui estem tots una mica més tranquils i per això hem estat tot el dia xerrant amb uns i altres (al menys jo, la mama també sembla ser...).
Ara les trobades en colla les fem per video-trucada de whatsapp (no sé si ho havies provat però ja veuràs que és molt xulo) tothom s'està posant les piles en temes de tecnologia (ara per pebrots...) estem estalviant perquè no anem als bars a fer la cerveseta, com a molt ens la prenem a casa mentre fem la vídeo-trucada.
A la tele són molt pesats, estan tot el dia amb el coronavirus dels collons (un bitxo molt malparit que ens està canviant la vida a tots) i he decidit fer dieta d'informació, demà t'explicaré com em va (si puc entre trucada i trucada)
Abans d'acabar miraré a veure si puc posar un Buda dels que t'agraden a tu al fons d'aquest blog (jo vaig provant cosetes per explicar-te com fer-ho després)
També estic guardant tots els missatges perquè els escoltis i els llegeixis (més feina, si, apa)
Doncs això, que sort que no tens amigues, que si n'arribes a tenir... m'han contactat per terra, mar i aire (el que ara és terra, mar i aire: facebook, linkedin i instagram 😉)
Ahir no et vaig escriure perquè estava força enfonsada... les paraules "muy grave" se'm van clavar a l'ànima i ja no sabia ben bé on estava, ni què fer, ni res... bé, ja saps que sóc dèbil, no sóc PAS, sóc dèbil i punt, et trobo a faltar i necessito parlar amb tu i que em perdonis tot el que t'he fet i tot el que no t'he fet i tot el que et faré, queda't i en parlem.
Perdona, et parlava de les teves amigues (les que no tens 😉) que em demanen per tu, estan amoïnades i jo els dono la informació pertinent. Són molt maques, t'estimen molt, i demanen per tu cada dia, amb la Maria ja hem quedat que quan s'acabi tot ho anirem a celebrar les tres i qui es vulgui apuntar!
Reina, me'n vaig a dormir, em costa una mica ja de per si, últimament encara més, però al final m'adormo pensant en com serà quan ens tornem a veure i a abraçar, i quan em donis la mà, tens una mà molt suau, encara que semblis molt dura (de vegades et passes, eh? però jo també, i qui no? Gandhi? pffff....) ets un sol i necessito que estiguis aquí amb mi.
Guapíssima, avui et volia explicar tot el que ha passat des de que vas deixar de veure els whatsapp però noia, ha aparegut el gilipolles i m'ha amargat el dia... en fi, t'explico... resulta que no n'hi ha prou amb que haguem d'estar a casa per collons que, a més, si vols netejar el balcó i li cau una mica d'aigua al de sota, puja a cridar i insultar... em diu que ja ens veurem d'aquí a 20 dies... si que ens veurem si, ja s'ho trobarà... hi ha molt gilipolles per la vida (i ara en tinc un vivint a sota, em fa l'efecte que ho te tot: maleducat, prepotent, masclista, pòtul, violent... ah, això si, català tú, perquè vegis que de morralla n'hi ha de tots colors (sé que ja ho sabies 😉)
Igualment ja veus, et poso una mica al dia per quan tornis: el món ja no és com era, no serà mai més com era... els gilipolles encara estan aquí i ara es manifesten amb més força que mai, també la gent bona està aquí i també es manifesta amb més força que mai, paradoxes de la vida, si no ens canvia això no ens canviarà res.
Sembla The Walking Dead, jo no veig la sèrie perquè el primer capítol em va fer tant fàstic que no el vaig poder acabar (això també ja ho saps) però sé que al principi el protagonista (Rick) es desperta a l'hospital i pels carrers no hi ha ningú... doncs això, ni cristo...
El papa i la mama estan més o menys bé, bé de salut física, però mental anar fent, el papa sortia fins fa uns dies que li vem cantar la canya tots i ara ja no surt (diu), la mama res, no surt per res, i te menjar per passar la quarta guerra mundial (jo crec que aquesta és la tercera)
Demà t'explicaré més coses, com que no sortiré (quin remei) doncs et fotré el rotllo de les teves amigues, molt maques, i la gent en general, ja et fotré més rotllo quan ens veiem però ara me'n vaig a dormir.
Avui fa exactament dues setmanes que estem confinats (alguns), d'altres van trigar un parell de dies més... però vaja, això no és el que et volia dir, això ja ho saps perquè encara et vaig poder ajudar una mica amb el projecte que havies de fer del Calc i havies d'entregar el dia 16.
Al cap de tres dies de començar el tancament (bé, tu vas seguir treballant, o sigui que molt tancats no estàvem, ara ho estem una mica més però tampoc et pensis..) em vas enviar un whatsapp i em vas dir que tenies febre i que anaves al metge. Ningú esperava tot el que va passar després, tot el que et va passar a tu, el que li està passant al món.
Tot i tenint febre, vas estar tot el cap de setmana fent el treball del conforcat (crec que es diu així) i vaig intentar ajudar-te; em sembla que més o menys me'n vaig sortir, no sé si vas arribar a enviar-lo perquè dilluns ja et van portar a l'hospital, en aquell moment encara ens enviàvem missatges... finalment dimecres et van fer la prova i es van adonar que sí, que tenies el maleït virus dels collons... i quan et van traslladar a Bellvitge ja no vàrem poder parlar més... et trobo a faltar, les conyes que m'enviaves del covid-19 i en general, sempre ric molt, ja ho saps, jo també t'envio tot el que puc, hem de riure, encara que la situació és força tràgica...
Com que no he trobat una altra manera de parlar amb tu, ho faré per aquí i així, quan ens tornem a veure et podràs posar al dia i no em donaràs la tabarra (això és broma, eh?), ah! i ho faig en un bloc perquè així practico, estic intentant aprendre més de tecnologia perquè ja saps tu que m'agrada i perquè ara si que tinc temps 😵
Demà t'explico més coses perquè hi ha teca per donar i per vendre!
