Sort que no tens amigues

Doncs això, que sort que no tens amigues, que si n'arribes a tenir... m'han contactat per terra, mar i aire (el que ara és terra, mar i aire: facebook, linkedin i instagram 😉)

Ahir no et vaig escriure perquè estava força enfonsada... les paraules "muy grave" se'm van clavar a l'ànima i ja no sabia ben bé on estava, ni què fer, ni res... bé, ja saps que sóc dèbil, no sóc PAS, sóc dèbil i punt, et trobo a faltar i necessito parlar amb tu i que em perdonis tot el que t'he fet i tot el que no t'he fet i tot el que et faré, queda't i en parlem.

Perdona, et parlava de les teves amigues (les que no tens 😉) que em demanen per tu, estan amoïnades i jo els dono la informació pertinent. Són molt maques, t'estimen molt, i demanen per tu cada dia, amb la Maria ja hem quedat que quan s'acabi tot ho anirem a celebrar les tres i qui es vulgui apuntar!

Reina, me'n vaig a dormir, em costa una mica ja de per si, últimament encara més, però al final m'adormo pensant en com serà quan ens tornem a veure i a abraçar, i quan em donis la mà, tens una mà molt suau, encara que semblis molt dura (de vegades et passes, eh? però jo també, i qui no? Gandhi? pffff....) ets un sol i necessito que estiguis aquí amb mi.

Ailoviu, mitu 💓

El gilipolles

Guapíssima, avui et volia explicar tot el que ha passat des de que vas deixar de veure els whatsapp però noia, ha aparegut el gilipolles i m'ha amargat el dia... en fi, t'explico... resulta que no n'hi ha prou amb que haguem d'estar a casa per collons que, a més, si vols netejar el balcó i li cau una mica d'aigua al de sota, puja a cridar i insultar... em diu que ja ens veurem d'aquí a 20 dies... si que ens veurem si, ja s'ho trobarà... hi ha molt gilipolles per la vida (i ara en tinc un vivint a sota, em fa l'efecte que ho te tot: maleducat, prepotent, masclista, pòtul, violent... ah, això si, català tú, perquè vegis que de morralla n'hi ha de tots colors (sé que ja ho sabies 😉)

Igualment ja veus, et poso una mica al dia per quan tornis: el món ja no és com era, no serà mai més com era... els gilipolles encara estan aquí i ara es manifesten amb més força que mai, també la gent bona està aquí i també es manifesta amb més força que mai, paradoxes de la vida, si no ens canvia això no ens canviarà res.

Sembla The Walking Dead, jo no veig la sèrie perquè el primer capítol em va fer tant fàstic que no el vaig poder acabar (això també ja ho saps) però sé que al principi el protagonista (Rick) es desperta a l'hospital i pels carrers no hi ha ningú... doncs això, ni cristo...

El papa i la mama estan més o menys bé, bé de salut física, però mental anar fent, el papa sortia fins fa uns dies que li vem cantar la canya tots i ara ja no surt (diu), la mama res, no surt per res, i te menjar per passar la quarta guerra mundial (jo crec que aquesta és la tercera)

Demà t'explicaré més coses, com que no sortiré (quin remei) doncs et fotré el rotllo de les teves amigues, molt maques, i la gent en general, ja et fotré més rotllo quan ens veiem però ara me'n vaig a dormir.

T'estimo molt guapíssima,

Dues setmanes de confinament

Avui fa exactament dues setmanes que estem confinats (alguns), d'altres van trigar un parell de dies més... però vaja, això no és el que et volia dir, això ja ho saps perquè encara et vaig poder ajudar una mica amb el projecte que havies de fer del Calc i havies d'entregar el dia 16.

Al cap de tres dies de començar el tancament (bé, tu vas seguir treballant, o sigui que molt tancats no estàvem, ara ho estem una mica més però tampoc et pensis..) em vas enviar un whatsapp i em vas dir que tenies febre i que anaves al metge. Ningú esperava tot el que va passar després, tot el que et va passar a tu, el que li està passant al món.

Tot i tenint febre, vas estar tot el cap de setmana fent el treball del conforcat (crec que es diu així) i vaig intentar ajudar-te; em sembla que més o menys me'n vaig sortir, no sé si vas arribar a enviar-lo perquè dilluns ja et van portar a l'hospital, en aquell moment encara ens enviàvem missatges... finalment dimecres et van fer la prova i es van adonar que sí, que tenies el maleït virus dels collons... i quan et van traslladar a Bellvitge ja no vàrem poder parlar més... et trobo a faltar, les conyes que m'enviaves del covid-19 i en general, sempre ric molt, ja ho saps, jo també t'envio tot el que puc, hem de riure, encara que la situació és força tràgica...

Com que no he trobat una altra manera de parlar amb tu, ho faré per aquí i així, quan ens tornem a veure et podràs posar al dia i no em donaràs la tabarra (això és broma, eh?), ah! i ho faig en un bloc perquè així practico, estic intentant aprendre més de tecnologia perquè ja saps tu que m'agrada i perquè ara si que tinc temps 😵

Demà t'explico més coses perquè hi ha teca per donar i per vendre!

T'estimo molt bonica